Passem de la tardor a l’hivern en 3 hores, tres hores de nevada intensa capaç de tapar tots els grocs, els taronges i també els vermells que ha anat degradant la tardor.
Resulta que aquest front ha entrat per quedar-s’hi, que aquesta neu ha caigut i que ja no hi ha marxa enrere, serà veritat?
Jo, ja no em crec res.
El que sí que em crec és el que veuen els meus ulls, la poderosa natura que ens canvia el paisatge en un tancar i obrir d’ulls. Uns forts vents huracanats han fet entrar una borrasca carregada de les primeres neus d’aquest hivern, més de 30 cm de neu a 1400 m d’alçada activant llevaneus, pales i quads.
Sembla que tothom està ben content, però m’agradaria saber si el Cervino també ho està de veure totes les alteracions i canvis que pateix la nostra muntanya.
De fet, sort que no pot parlar.
Després d’haver fet aquest tastet de neu i d’hivern, tornem cap als Pirineus amb ganes de què les muntanyes de la nostra serralada comencin a tenyir-se de blanc i per fi puguem treure els esquís a passejar.
Serà un hivern de neu?
